Analisi dels factors que influeixen en les infeccions de fulles de Quercus ilex

Desenvolupament del cas

El cas s’inicia amb una breu introducció sobre l’alzina (Quercus ilex) i el tipus d’infeccions al que estan exposades les fulles d’aquesta espècie, destacant les del nostre context mediterrani. El material per fer aquesta presentació consta d’un document de text (infeccions_guio.doc) amb una breu descripció dels tres tipus d’afeccions de fulla d’alzina que estudiarem en aquesta pràctica i quins són els aspectes que proposem estudair. A més a més s’explica la metodologia utilitzada per obtenir les dades que utilitzarem durant les pràctiques. Per completar aquesta presentació s’adjunten algunes imatges de les diferents infeccions (presentació.ppt) així com un parell d’articles amb informació complementària, no estrictament necessària per resoldre el cas, de diferents plagues de fulles d’espècies vegetals mediterrànies  (infeccions_biblio1.doc i infeccions_biblio2.pdf). A partir d’aquesta presentació es poden plantejar una sèrie de preguntes al voltant de la susceptibilitat de l’alzina per ser més o menys afectada per aquestes plagues, i els factors biòtics i abiòtics que poden determinar aquesta susceptibilitat. Per exemple

  

 

Les respostes a aquestes preguntes es resoldran en base a un mostreig de camp realitzat en alzines situades en zones amb diverses condicions ambientals al Massís del Montseny segons el protocol detallat al guió que ja s’ha donat (veure infeccions_guio.doc). Les dades obtingudes en  aquest mostreig es recullen una document excel (veure infeccions_dades.xls).
El professor pot plantejar diferents qüestions sobre quines variables es poden estudiar i perquè?, quines eines estadístiques es necessiten?. En aquest cas concret les dades de que es disposa permeten treballar si la suscptibilitat de les alzinas de ser infectades o depredades depenen de la major o menor insolació de les mateixes, de la humitat o de l’edat de la fulla. A més a més, també aquest si la presència o no d’altres plagues o el fet d’estar ja depredada modifica la susceptibilitat a ser infectat per una nova plaga.
La sessió de contextualització del cas està plantejada per realitzar-la d’una manera dinàmica i oberta, de participació dels alumnes en la formulació de les preguntes ja siguin de contingut teòric com del metodològic. Es formen els grups de treball de 4-5 persones, segons nombre d’alumnes. Un cop formats els grups aquests treballen independentment, mentre el professor va passant de grup en grup per resoldre possibles dubtes o, en cas que sigui necessari, orientar les discussions cap als objectius proposats. De tant en tant es para la classe per posar idees o resultats en comú.

Les sessions estan separades en el temps, de manera que els grups poden, en cas que sigui necessari, reunir-se fora de classe o realitzar consultes per Internet, a la biblioteca, etc. No obstant, el cas està pensat per ser resolt, fonamentalment, a classe.

Els alumnes disposen d’un mes addicional després de la darrera sessió per entregar un primera versió d’un informe en format d’article científic (de com a màxim 3500 paraules) per grup descrivint el context teòric, les hipòtesis generades, els mètodes utilitzats i el resultats obtinguts en el cas.
Un cop corregida aquesta primera versió el professor fa una tutoria amb cada grup per comentar la correcció i suggereix canvis per millorar el treball. En el termini de dues setmanes més, els estudiants presenten una versió definitiva de l’article incloent les correccions proposades pel professor.

.